Joan Cardona i Lladós va néixer a Barcelona a les 9 del vespre del 30 de juny de 1877 amb els noms de Joan Baptista José Pedro. Els seus pares, Josep Cardona i Ferré (Sant Salvador, 1852-Barcelona, ?) i Maria Lladós i Vidal (Isona, 1855-Barcelona, 1935), provenien
respectivament de Sant Salvador de Toló i Isona, dues poblacions molt properes a Tremp, a la comarca del Pallars Jussà, propera als Pirineus lleidatans. La família Cardona Lladós era d’orígens humils vinculats al món rural i a pagès. A la partida de naixement de Joan Cardona només s’especifica l’ofici de l’avi patern, Pere Cardona, que era pagès i natural de Sant Salvador de Toló, com la seva àvia paterna, Francisca Ferré. Els avis materns eren Francisco Lladós de Serreta, i Rosa Vidal, natural de Montalbà, població situada a la Catalunya del Nord. Aquest territori francès annexionat pel Tractat dels Pirineus de 1659, referia a les comarques de l’Alta Cerdanya, Rosselló, Vallespir i Conflent, territoris que englobaven la regió d’Occitània, popularment referida
com a Pays catalán.
La família Cardona Lladós va viure la fide segle marcada per la industrialització principalment en l’entorn rural, però també en el món rural. José Cardona i Maria Lladós es van casar probablement vora el 1876, amb vint-i-cinc i vint-i-un anys respectivament, i van decidir provar de millorar la seva precària situació traslladant-se a Barcelona, ja que vivien en un entorn agrest que oferia escasses possibilitats de prosperar, La capital catalana va ser una ciutat que, a partir de 1860, va iniciar la seva obertura més enllà de les muralles de l’antiga ciutat medieval per executar un pla d’eixamplament urbanístic afavorit per l’enginyer Ildefons Cerdà i Sunyer (Centelles, 1815-Caldas de Besaya, 1876) configurant així el barri de l’Eixample i facilitant amb aquest Pla Cerdà l’auge del naixement dels edificis i monuments modernistes més reconeguts avui dia. Des de la Basílica de la Sagrada Família d’Antoni Gaudí, passant per l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Domènech i Montaner —actualment és el recinte modernista més gran d’Europa— a edificis com el Palau del Baró de Quadras de Puig i Cadafalch, fins als més de 300 edificis projectats per l’arquitecte Enric Sagnier, en un dels quals té la seva seu el Museu del Modernisme de Barcelona.
El 1877 naixia Joan Cardona al domicili familiar, al segon pis del número 62 del carrer Mitjana de Sant Pere, al barri de la Ribera de Barcelona, molt proper al Rec comtal. Joan Cardona va ser el primogènit de tres germans. Quan tenia sis anys va néixer la seva germana Consol (1883) i posterirment ho faria la germana petita, Maria (1888). Josep Cardona i Ferré, era jornaler i va viure, almenys, fins al naixement de la seva tercera filla Maria, el 1888. La seva defunció, per causes que desconeixem, seria poc temps després. Després de la mort de Josep Cardona, León Farré i Duró (Isona, 1867-Barcelona, 1932) va entrar a formar part del nucli familiar i amb la seva madre María Lladós, es van encarregar de l’infant Cardona i les seves germanes Consol i Maria. León Farré era d’Isona, del mateix poble que Maria Lladós, que es troba a escassos quatre kilòmetres en línia recta de Sant Salvador de Toló. Per tant, sembla lògic que conegués els pares del Joan Cardona, abans d’emigrar a la gran urbs. Farré fou un home que es va fer ell mateix. Al seu poble natal feia de pastor i, de la mateixa manera que els seus veïns, va deixar el poble per provar fortuna. A Barcelona va treballar en una vaqueria regentada per la seva paisana María Lladós. La vaqueria, local en el qual es venia llet munida directament de les vaques, es trobava a la confluència del passeig de Sant Joan amb el carrer d’Aragó.
Farré va aprendre a tocar la guitarra i va ser el deixeble més extraordinari que va tenir el compositor i guitarrista Francesc Tàrrega i Eixea (Vilareal, 1852-Barcelona, 1909). Léon Farré va començar a realitzar actuacions en públic, fruit d’una passió musical que es va veure reflectida en les performances que oferia a la vaqueria de la seva esposa Maria Lladós. Tàrrega componia música i també transcrivia partitures per a guitarra de compositors com Beethoven, Chopin, Mendelzsohn o Schubert. Aquella passió compartida i viscuda amb León Farré va portar a aquest últim a convertir la vaqueria —i també un celler que va obrir al cap de poc temps—, en autèntics palaus del delit melòman. Per aquells locals
van passar il·lustres músics com ara Enric Granados, Isaac Albéniz, Joaquim Malats o Miquel Llobet, entre molts altres. León Farré va inculcar als seus fills la seva passió per la música i la modèstia com a estil de vida. Rafael Farré i Lladós (Barcelona, 1890?-1929) fill carnal de Farré amb Maria Lladós, va ser un notable i reconegut violinista. La passió musical va seguir arrelada a la família, ja que la seva filla Carme Farré i Ors (Barcelona, 1900-Buenos Aires, 1985) també va ser compositora, guitarrista i professora de música. Es va casar amb el músic Domènec Prat (Barcelona, 1886-Buenos Aires, 1944) i el 1923, van fundar l’Acadèmia de Guitarra Prat a Buenos Aires, ciutat en la qual Cardona exposaria les seves obres anys més tard.
Joan Cardona va trobar en el seu padrastre un home que li va infondre una especial sensibilitat musical i artística. El jove Cardona es va formar a l’Acadèmia Baixas, inaugurada el 1892 pel pintor Joan Baixas i Carreter i instal·lada al carrer del Pi, un centre privat en què es va formar una bona fornada d’artistes, dels quals serien considerats en un futur alguns dels artistes de referència del Modernisme català. Alguns dels alumnes van ser Joaquín Torres García, Ismael Smith, Iu Pascual i Rodés, Rafael Estrany i Ros o Ignasi Mallol i Casanovas. Cardona posteriorment va prosseguir els estudis a l’Escola de la Llotja.
Per la seva part, la germana menor, Maria Cardona i Lladós (Barcelona, 1888-1943), va contraure matrimoni amb Jorge de Linder Hoffmann; la parella no va tenir descendència. La germana mitjana, Consol Cardona i Lladós (Barcelona, 1883-1966), es va casar el 1904 amb Ricard Opisso i Sala (Tarragona, 1880-Barcelona, 1966). Aquella relació entre cunyats i artistes va donar lloc a un vincle fraternal i de sagrat respecte mutu que va durar
per a l’eternitat, tal com s’explicarà posteriorment. Desenvolupant l’àmbit familiar, Cardona va contreure matrimoni a principi de segle amb Clemència Parade Cazabat, filla de Carles Parade i Amara Cazabat, va néixer el 1870 a Bagnères de Bigorre, a l’Occitània francesa, al departament dels Alts Pirineus. Disposem d’escassa informació addicional, llevat que va tenir una germana, que es va casar amb Constantin de la Tour, intèrpret dels Tribunals a París. La relació de Clemència Parade Cazabat amb Joan Cardona podria estar lligada als orígens dels seus progenitors, nascuts a l’Occitània i al Pallars Jussà, totes dues regions molt properes a la serralada dels Pirineus. Sent d’origen francès, crida l’atenció que mantingués els cognoms patern i matern. Presumiblement els seus pares es traslladarien a viure a territori espanyol. Ignorem quan i on es van casar Cardona i Clemència Parade. Ella era set anys més gran que ell, un fet atípic en aquella època. Clemència Parade i Joan Cardona no van tenir descendència. Lamentablement, a dia d’avui es disposa d’escassa documentació, reduïda a unes poques fotografies i la memòria oral que atresora la família Opisso, als que agraïm la seva inestimable ajuda.
Gabriel Pinós
